5.2.12

Felicitate

"On dice que alicubi, il sembla que in Brasil, existe un humano felice."

 (Citation attribuite al poeta russe Majakovskij).

 Felicitate



Il habera un die in le que tu non habera le esser felice.
Sin expirar le aere, sin te mover, sin desirar como ante tu sempre ha volite.
Tu va rider, sin perciper, felicitate es sol question de esser.
Quando pluver, lassar molliar pro reciper le Sol quando le Sol va retornar.
Tu va rememorar le dies que tu lassava passar sin vider le lumine.
Si plorar, plorar es van proque le dies va pro nunquam magis. 

Melior viver, mi ben*, proque il ha un loco in le que le Sol brilla pro te.
Plorar, surrider alsi e depost dansar in le pluvia quando le pluvia veni.

Il ha vices in le que le cosas pesa plus que on pensa que on pote supportar. 
In ille hora, stabili te**, proque toto illo tosto va passar. 
Tu va surrider, sin perciper, felicitate es sol question de esser.
Quando pluver, lassar molliar pro reciper le Sol quando le Sol va retornar. 

Melior viver, mi ben*, proque il ha un loco in le que le Sol brilla pro te.
Plorar, surrider alsi e depost dansar in le pluvia quando le pluvia veni.
Melior viver, mi ben*, proque il ha un loco in le que le Sol brilla pro te.
Plorar, surrider alsi e dansar.

Dansar in le pluvia quando le pluvia veni (4X)

PS: * mi ben = mi car.// **stabili te = resta firme o forte. 

Cantor-autor: Marcelo Jeneci, brasilian. 

"Un interpretation ironic del vita, un acceptation indifferente del cosas es le melior remedio pro le suffrentia, quamquam illos non lo es pro le rationes que il ha pro suffrer." 

Fernando Pessoa, poeta portugese, (1888-1938), (Nota libere; sin data; non signate).

Nubes

In le die triste le corde mie plus triste quam le die...
Obligationes moral e civil?
Complexitate de deberes, de consequentias?
Non, nil...
Le die triste, le poc voluntate pro toto...
Nil...

Alteres viagia (io anque viagiava), alteres sta sub le Sol
(Etiam io stava sub le Sol, o io supponeva que io stava). 
Omnes ha ration, o vita, o ignorantia symmetric, 
Vanitate, allegressa e sociabilitate, 
E illes emigra pro retornar, o pro non retornar, 
In naves que transporta les simplemente.
Illes non senti lo que il ha de morte in tote le partita, 
De mysterio in tote le arrivata, 
De horribile in tote le nove...

Illes non senti: a causa de isto illes es deputatos e financieros, 
Dansa e es empleatos in le commercio, 
Va a tote le theatros e cognosce gente...
Illes non senti: pro qual ration illes deberea sentir?

Grege bestial del boveria del Deos,
Lassa lo passar guirlandate pro le sacrificio
Sub le Sol, alacre, vive, contente de sentir se...
Lassa lo passar, ma guai, io va con illo sin corona
Al mesme destino!
Io va con illo sin le Sol que io senti, sin le vita que io ha, 
Io va con illo sin ignorar...

In le die triste le corde mie plus triste quam le die...
In le die triste tote le dies...
In le die si triste...

Álvaro de Campos, heteronyme del poeta portugese Fernando Pessoa, (1888-1935).

3.2.12

Le homines ama le guerra - ora complete

Il ja ha multe tempore que le poema "Le homines ama le guerra", del poeta contemporanee brasilian Affonso Romano de Sant'Anna, esseva incomplete. Ora tu pote leger lo tote, proque illo es complete. Clicca ibi: Le homines ama le guerra

[Qui dice que Amor es false o deceptor]

Qui dice que Amor es false o deceptor,
Volubile, ingrate, van, incognite,
Sin falta a se habera merite
Que Illo ad ille sia cruel e rigorose.

Amor es blande, es dulce e es pietose.
Qui le contrario dice non sia credite;
Sia qua cec e passionate habite,
E al humanos, e ancor' al deos, odiose.

Si males face Amor, in me on los vide;
In me monstrante tote su rigor,
Al mundo Illo voleva monstrar quanto Illo poterea. 

Ma tote su iras es de Amor;
Tote iste su males es un ben,
Que io per tote altere ben non cambiarea.

[Luís Vaz de] Camões, poeta portugese, (1524?-1580).

Idealismo

Tu parla de amor, e io audi toto e me tace!
Le amor in le Humanitate es un mendacio.
Il es. E il es propter isto que in mi lyra
De amores futil poc vices io parla.


Le amor! Quando io venira per fin amar lo?!
Quando, si le amor que le Humanitate inspira
Es le amor del sybarita e del hetaira,
De Messalina e de Sardanapalo?!

Quia es necesse que, pro le amor sacre,
Le mundo remane immaterialisate
-- Levator disviate de su sustentor--


E il sia sol amicitate ver
De un skeleto ad altere skeleto,
De mi tumba a tu tumba?!


Augusto dos Anjos, poeta brasilian, (1884-1914).

Guerra

Guerra es effortio, es inquietude,
[es anxietate, es exaltation...
Es le dramatisation sanguilente e dur
Del aviditate con le que le Spirito cerca
Esser perfecte, esser maxime, esser forte!

Illo es le Subconscientia que se transfigura
In volition conflagrator... Illo es le cohorte
Del racias tote, que se livra al morte
Pro le felicitate del Creatura!

Illo es le obsession de vider sanguine,
[es le instincto horrende
De ascender, in le ordine cosmic, descendente
Al irrationalitate primitive...

Illo es le Natura que, in su magne secreto,
Necessita imbiber se in sanguine human
Pro monstrar al humanos que illo es vive!

Augusto dos Anjos, poeta brasilian, (1884-1914).

Apud le tabula

Io cede al voracitate del stomacho. Il es hora
Pro prander. Cosa horrende! Io curre. E ora,
Ante-fruente le insanguinate preda,
Incirculate per le muscas repugnante,
Pro mangiar mi proprie esseres similante
Ecce me sedite apud le tabula!

Io mangia portiones de carne morte... Guai! Io mangia
Illos que, como io, ha carne, con iste forte voluntate
Que le specie human in mangiar carne ha!...
Io mangia! E proque le Ration me non reprime,
Pote le Terra vindicar se de mi crimine
Mangiante me equalmente!

Augusto dos Anjos, poeta brasilian, (1884-1914).

Manos

         Il ha manos que causa timor,
Fede aggregationes pentagonal,
Alcun, in sanguine, a delinquentes nate,
Signalate per le sinistromanismo,
         Pertinente forsan...
Altere, obscur, qua salientias de scarpa
         Completemente equal...
Manos de lineas analoge a sinuositates
Que le Natura omnicreator faceva
In contraposition e antagonismo
Ad ille del stellas, del nive, del cristal.

Manos que acquireva oculos, pituitarias
Olfactive, tentaculos subtil,
E in le nocte, va olfacer, fracassante le portas,
Le azur gazophylacio silentiose
         Del thalamos christian.
Manos adultere, manos plus sanguinari
E violator quam le lamina medical
Trenchante le carne nove del infantes morte.
         Monstuosissime manos,
Que palpa e adocula con lascivitate e placer
Le puressa del corpores infantil.

Augusto dos Anjos, poeta brasilian, (1884-1914).

PS: scarpa = facie de un monte.

Fruition insatisfacte

Inter le fruition que io desira, e le suffrentia
De mi juventute, io experimenta
Le plus profunde e succussor attrition...
Combure mi pecto caustic focos,
Iste anxietate de absolute dissuffocation
Imbracia tote le circulo infinite.

In le insatietate de ille fruition fallite
Io cerca in le despero del travalio,
Sin un dominica al minus de reposo,
Facer stoppar le machina del instincto,
Ma, quante plus io me despera, io senti
Le insatiabilitate de ille fruition!

                               Pau d'Arco - 1906.

Augusto dos Anjos, poeta brasilian, (1884-1914).

Homo Infimus

Humano, carne sin lumine, creatura cec,
Realitate geographic infelice,
Le Universo renega te
E le bucca proprie tue te maledice!

Le noumeno e le phenomeno, le alpha e le omega
Amarisa te. Hebdomadas hostil
Passa... Tu corde se disintegra,
Exsanguina le oculos tue, e, intertanto, tu ride!

Fructo injustificabile ab inter le fructos,
Monte de stercorari argilla nigre,
Excrescentia de terra singular,

Lassa tu allegressa al esseres brute,
Proque, in le superficie del planeta,
Tu ha sol un derecto: -- le de plorar!

Augusto dos Anjos, poeta brasilian, (1884-1914).

PS: Homo infimus (in latino) = homine/human plus basse in un hierarchia, sin importantia.

Sonetto XIX - Le morte pro le tristes es ventura

Qui se vide maltractate e combattite
Per le cruel angustias del indigentia: 
Qui suffre de inimicos le violentia,
Qui geme de tyrannos opprimite:

Qui non pote ultragiate e persequite
Trovar in le celos, o in le mortales clementia:
Qui plora finalmente le dur ausentia
De un ben, que per semper es perdite:

Gaudera pro viver, quando ille non passa 
Ni un momento in pace, quando le amaritude
Le corde sue, evelle e morsella?

Ah! Sol debe placer ad ille le sepultura,
Quia le vita pro le tristes es disgratia,
Le morte pro le tristes es ventura. 

[Manuel Maria Barbosa du] Bocage, poeta portugese, (1765-1805).

17.1.12

Ad illes qui sonia

On non pote nunc vero soniar sin crimine
Un grande sonio per le mundo ibi foras.
Proque le veneno que es human sin moras
Lo corrumpe ja in le intime semine... 

Per vider in l' alto l' arbore excellente,
Que le fructos de auro la splendide flora,
Le Soniator non vide, e mesmo ignora
Le ignobile imboscada del Serpente.

An tu vole soniar? Defende t' in secreto,
Rememora, in cata instante, cata di',
Illo que sempre succede e succedeva:

Prometheus e le vultur' in le rocca le'to,
Le cicuta letal que Socrates bibeva!

Raul de Leôni, poeta brasilian, (1895-1926).

-----------------------------------------------

Un tentativa de facer le contas de syllabas poetic como on face in le lingua portugese, i.e, sin contar le ultime syllaba:

On/ non/ po/te/ nunc/ ve/ ro/ so/niar/ sin/ cri/mi/ne 12
Un/ gran/de/ so/nio/ per/ le/ mun/do/ i/bi/ fo/ras, 12
Pro/que/ le/ ve/ne/no/ que/ es/ hu/man/ sin/ mo/ras 12
Lo/ cor/rum/pe/ ja/ in/ le/ in/ti/me/ se/mi/ne ... 12

Per/ vi/der/ in/ l' al/to/ l' ar/bo/re/ ex/cel/len/te, 12
Que/ le/ fruc/tos/ de/ au/ro/ la*/ splen/di/de/ flo/ra, 12
Le/ So/nia/tor/ non/ vi/de/, e/ mes/mo/ ig/no/ra 12
Le/ ig/no/bi/le/ im/bos/ca/da/ del/ Ser/pen/te. 12

An/ tu/ vo/le/ so/niar/? De/fen/de/ t' in/ se/cre/to, 12
Re/me/mo/ra/, in/ ca/ta/ ins/tan/te, ca/ta/ di', 12
Il/lo/ que/ sem/pre/ suc/ce/de/ e/ suc/ce/de/va/: 12

Pro/me/theus/ e/ le/ vul/tu/r' in/ le/ roc/ca/ le'/to**, 12
Le/ mal/ Cal/va/rio/ de/ il/le / fi/lio/ de/ Ma/ri' 12
Le/ ci/cu/ta/ le/tal/ que/ So/cra/tes/ bi/be/va! 12

-------------------------------------------------------

*La = illac. 
**Le rima imperfecte inter "secreto" e "lecto" fortiava un syncope in le secunde parola. Vero, le poema tote esseva fortiate a facer se adequate al duodece syllabas.

18.12.11

Cantico del Calvario - ora complete

Il ja ha multe tempore que le poema "Cantico del Calvario", del poeta romantic brasilian Fagundes Varela, esseva incomplete. Ora tu pote leger lo tote, proque illo es complete. Clicca ibi: Cantico del Calvario. Illo es le poema plus accedite in le blog.

30.11.11

Un canto que vale como un poema

Vide in interlingua e audi in portugese illac: Azur color del mar

Benedicte sia

Benedicte sia, 
Mi ver conforto  
E mi ver amico! 

Quando le umbra, quando le nocte 
Ex le altos veni descendente, 
Le dolor mie, 
Fremente, evelia se... 

Mi dolor es un leon 
Que lentemente mordente 
Devora de me le corde. 

Io canta e io plora amaramente; 
Ma le dolor, indifferente, 
Continua... 

Tunc, 
Febril, quasi folle, 
Io curre a te, vino laudate! 
- E le dolor mie addormi se, 
E le leon es quietate. 

Quante plus io bibe plus illo dormi: 
Vino adorate, 
Tu potentia es enorme! 

E io a vos dice, animas plagate, 
Oh animas triste sanguinante: 
Io va camminar semper 
In continue vinolentia! 

Grande vita! 

- Haber le vino como amante 
E le morte como companion!

António Botto, poeta portugese, (1897-1959).

Il ha maladias pejor quam le maladias

Il ha maladias pejor quam le maladias, 
Il ha dolores que non dole, ni in le anima 
Ma que es plus dolorose quam le altere. 
Il ha angustias soniate plus real  
Quam les que le vita a nos porta, il ha sensationes 
Sentite sol con le acto de imaginar los 
Que es plus nostre quam le vita ipse. 
Il ha tante cosa que, sin exister, 
Existe, existe demoratemente, 
E demoratemente es nostre e nos... 
Per super le turbide verde del ample fluvio 
Le circumflexe blanc del laros... 
Per super le anima le revolar inutile  
Del que non esseva, ni ha potite esser, e illo es toto. 
Da me plus vino, proque le vita es nihil. 

Fernando Pessoa, poeta portugese, (1888-1935).

26.11.11

Le die del Creation

LE DIE DEL CREATION

Mascule e femina les ha create Ille.
Genesis, 1, 27



Hodie il es sabbato, deman il es dominica 
Le vita veni in undas, como le mar 
Le trams cammina sur le rails 
E Nostre Senior Jesus Christo moriva in le cruce pro salvar nos. 

Hodie il es sabbato, deman il es dominica 
Il ha nulle como le tempore pro passar 
Il esseva multe bonitate de Nostre Senior Jesus Christo 
Ma como precaution libera nos mi Deo ab tote le mal. 

Hodie il es sabbato, deman il es dominica 
Al deman non place vider alicuno ben 
Hodie il es lo que es le die del presente 
Le die de sabbato. 

Impossibile fugir ab iste dur realitate 
In iste momento tote le bares sta plen de homines vacue 
Tote le innamoratos sta con le manos interlassate
Tote le maritos sta functionante regularmente 
Tote le feminas sta attente 
Proque hodie il es sabbato. 

II

In iste momento il ha sponsalias 
Proque hodie il es sabbato 
Hodie il ha un divorcio e un violation 
Proque hodie il es sabbato 
Il ha un riccho que se occide 
Proque hodie il es sabbato 
Il ha un incesto e un regata 
Proque hodie il es sabbato 
Il ha un spectaculo de gala 
Proque hodie il es sabbato 
Il ha un femina in que on bate e que se tace 
Proque hodie il es sabbato 
Il ha un renovation del sperantias 
Proque hodie il es sabbato 
Il ha un profunde discordantia 
Proque hodie il es sabbato 
Il ha un seductor que cade morte 
Proque hodie il es sabbato 
Il ha un grande imbroliamento 
Proque hodie il es sabbato 
Il ha un femina que se rende homine
Proque hodie il es sabbato 
Il ha puerettos que non manduca 
Proque hodie il es sabbato 
Il ha un picknick de politicos 
Proque hodie il es sabbato 
Il ha un grande accrescimento de syphilis 
Proque hodie il es sabbato 
Il ha un ariano e un mulatta
Proque hodie il es sabbato 
Il ha un tension inusual 
Proque hodie il es sabbato 
Il ha adolescentias semi-nude 
Proque hodie il es sabbato 
Il ha un vampir sur le vias 
Proque hodie il es sabbato 
Il ha un grande augmento in le consumo 
Proque hodie il es sabbato 
Il ha un promisso folle per jelosia 
Proque hodie il es sabbato 
Il ha un garden-party in le prision 
Proque hodie il es sabbato 
Il ha un impassibile luna plen 
Proque hodie il es sabbato 
Il ha damas de tote le classes 
Proque hodie il es sabbato 
Alcun inter illas "difficile", altere "facile" 
Proque hodie il es sabbato 
Il ha un biber e un copular sin conto 
Proque hodie il es sabbato 
Il ha un infelice femina que va propter esser inebriate 
Proque hodie il es sabbato 
Il ha un patre promenante sin le sottana 
Proque hodie il es sabbato 
Il ha un "phrenesia de pullular banana"
Proque hodie il es sabbato 
Il ha le angustiose sensation 
Proque hodie il es sabbato 
De un femina intra un homine
Proque hodie il es sabbato 
Il ha un commemoration phantastic 
Proque hodie il es sabbato 
Del prime chirurgia plastic 
Proque hodie il es sabbato 
E donante le curso como finite 
Proque hodie il es sabbato 
Il ha le perspectiva del dominica
Proque hodie il es sabbato 

III 

A causa de tote iste motivos tu deberea haber essite radite ab le Libro del Origines, 
oh Sexte Die del Creation 
De facto, post le Ouverture del Fiat e del division de luces e tenebras 
E depost, le separation del aquas, e depost, le fecundation del terra 
E depost, le genesis del pisces e del aves e animales del terra 
Il plus bon haberea essite si le Senior del Spheras haberea reposate. 
In veritate, le humanos non esseva necessari 
Ni tu, femina, esser vegetal, domina del abysso, que vole assi como 
le plantas, immobilemente e nunquam satiate
Tu que porta in le medio de te le vortice supreme del passion. 
Mal ha agite le Senior por non reposar durante le ultime duo dies 
Triginta seculos ha luctate le humanitate pro le septimana anglese 
Si haberea reposate le Senior e simplemente nos non existerea 
Nos esserea forsan polos infinitemente parve de particulas cosmic 
in cadita invisibile ad in le 
terra. 
Nos non viverea per le decollation del animales e per le asphyxia del pisces 
Nos non esserea nate in dolor ni nos sudarea le pan nostre de cata die 
Nos non haberea suffrentias de amor ni nos desirarea le femina del proximo
Nos non haberea schola, servicio militar, matrimonio civil, imposto ex ganios 
e missa de 
septime die. 
Il esserea indicibile le bellessa e le harmonia del plano verde del terras e 
aquas in nuptias 
Le pace e le potentia major del plantas e del astros in colloquio 
Le puressa major del instincto del pisces, del aves e del animales in copulation. 
Contrarimente a isto, nos besonia esser logic, sovente dogmatic 
Nos besonia affrontar le problema del positionamentos moral e esthetic 
Esser social, cultivar habitos, rider sin voluntate e mesmo practicar amor sin voluntate 
Toto isto proque le Senior ponderava non reposar in le Sexte Die e ya in le Septime
E pro non restar con le vaste manos balanciante sin lo que facer
Ille decideva facer le humanos como su imagine e similantia 
Possibilemente, id es, multe probabilemente
Proque il esseva sabbato.


Vinicius de Moraes, poeta e cantor brasilian, (1913-1980).


PS: Clicca ibi pro audir le poema in portugese, parlate per le proprie autor: O DIA DA CRIAÇÃO (Porque hoje é sábado). Le pecia parlate del poema original in portugese esseva abtrahite del apertura del spectaculo facte per Vinicius de Moraes , in vivo, in le casa de spectaculos Canecão, Rio de Janeiro, in 1977. 

 
PS: Le secunde verso: "Le vita veni in undas, como le mar", pote esser trovate in un chanson tro cognite in Brasil, cantate per le cantor Lulu Santos, le autor de illo juncte con Nelson Motta, e anque cantate per Tim Maia. Si tu vole audir les in portugese, clicca ci por Lulu Santos: "Como uma onda", o clicca ibi por Tim Maia: "Como uma onda". Ci infra tu trova un version del chanson in interlingua: 

Como un Unda

Nil ex lo que esseva essera
De nove del maniera que illo esseva un die
Toto passa, toto semper passara
Le vita veni in undas como le mar
In un ir e venir infinite

 Toto lo que on vide non es
Equal al que on videva il ha un secunda
Toto cambia le tempore tote in le mundo

 Il non ben succede fugir
Ni mentir a te mesme 
Ora
Il ha tante vita la foras, ci intra
Semper como un unda in le mar

 Como un unda in le mar
Como un unda in le mar

 (bis)

 Autores: Lulu Santos e Nelson Motta. 

20.11.11

Poema que occurreva

Nulle desiro in iste dominica
nulle problema in iste vita
le mundo ha stoppate subito
le humanos ha remanite tacite
dominica sin fin ni initio.

Le mano que scribe iste poema
non sape lo que illo es scribente
ma il es possibile que si illo saperea
lo, illo ni se importarea.

Carlos Drummond de Andrade, poeta brasilian (1902-1987).

15.11.11

Marcha

MARCHA

Le ordines del alba
rumpeva per super le montes:
Nostre cammino se rende large
sin campos verde ni fontes.
A pena le sol rotunde
e qualcun almosna del vento
ha fracte le formas del somno
con le idea del movimento.

Nos va lentemente e de longe;
inter nos duo ambula le mundo,
con alcun vive per le superficie,
con alcun morte per le fundo.
Le aves apporta mendacios
de paises sin suffrentia.
E quante plus io face large mi pupilas,
plus mi dubita io aggrandi.

Io anque pretende nil
sinon ir camminante al hasardo,
como un nummero que se arrangia
e in sequentia, integre se disface,
- e cader in le mesme puteo
de inertia e de oblido,
ubi le fin del tempore summa
petras, aqua, pensatas.

A me place mi parola
a causa del sapor que tu lo ha date;
Mesmo quando illo es belle, amar
como qualque fructo agreste.
Mesmo sic amar,
illo es toto que io ha,
inter le sol e le vento:
mi roba, mi musica,
mi sonio, mi alimento.

Quando io pensa in tu facie,
io claude le oculos a causa de nostalgia.
Io ha viste multe cosas,
minus le felicitate.
Distacca se mi digitos triste
ab le sonios clar que io inventa,
nec illo que io imagina
jam da a me contentamento.

Como toto sempre termina,
Il sia tro ante le tempore!
Le sperantia que parlava
ha labios blanc de timor.
Le horizonte talia le vita
exempte de toto, exempto...
Il non ha lacrima ni crito:
a pena consentimento.

Cecília Meireles, poetessa brasilian, (1901-1964).

***

PARTERRES 

Le sequente texto es de un musica cantate per le cantor brasilian Fagner. Ille ha basate le chanson in le poema "Marcha" de Cecília Meireles e illo face referentias a pecias musical del cantores brasilian Belchior e Tom Jobim/Elis Regina. 

Quando io pensa in te
Io claude le oculos pro nostalgia
Io ha obtenite multe cosas
Minus le felicitate

Curre mi digitos longe
In versos triste que io inventa
Nec illo al que io me livra
Jam da a me contentamento
Il pote esser anque matino
Essente clar, qua le die
Ma nil de lo que a mi on dice
face me sentir allegressa

Io sol volerea haber ex le herbas
Un gusto de frambese
Pro currer inter le parterres
E absconder mi tristessa

E io ancora es si juvene pro tante tristessa...
E que nos lassa le cosas van, que nos reguarda le vita
Nam sinon arriva le morte
O cosa resimilante
E illo traina nos, juvene,
Sin que nos habeva vidite le vita

Il es palo, il es petra, il es le fin del cammino
Il es un resto de stupula, il es esser un pauco solette
Il es un testo de vitro, il es le vita, il es le Sol
Il es le nocte, il es le morte, il es un lasso, il es le hamo
Il es le aquas de martio claudente le verano
Il es promissa de vita in nostre corde.

NOTAS:

Referentia 1, Belchior:

Hora del Prandio

In le hora pro prandio
In le centro del camera,
prope le tabula,
in le fundo del platto,
alimento e tristessa.
On se specta,
se tocca e se tace
E se disintende
in le instante in lo que on parla.

Cata uno guarda plus su secreto,
su mano clause
su bucca aperte
su pecto deserte,
su mano stoppate,
sigillate,
serrate,
molliate per timor.

Le patre in le capite del tabula: il es hora pro prandio.
Mi matre me appella: il es hora pro prandio.
Mi soror le plus nove, nigre capillatura...
Mi ava me appella: il es hora pro prandio.

... E io ancora es tro juvene
pro tante tristessa.
Que nos lassa le cosas van,
que nos reguarda le vita,
sinon arriva le morte
o cosa resimilante,
e traina nos, juvene
sin que nos habeva vidite le vita
o cosa resimilante, similante.

Referentia 2, Tom Jobim/Elis Regina:

Aquas de Martio

Il es palo, il es petra
Il es le fin del cammino
Il es un resto de stupula
Il es esser un pauco solette...
Il es un testo de vitro
Il es le vita, il es le Sol
Il es le nocte, il es le morte
Il es un lasso, il es un hamo...

Il es peroba del campo
Il es le nodo del ligno
Caingá, Candeia
Il es le matintaperera...
Il es ligno de vento
Cadita ab le ravina
Il es un mysterio profunde
Il es le vole o no vole...
Il es le vento ventante
Il es le fin del montata
Il es le trabe, il es le vacuo
Festa del Cresta de Tecto...
Il es le pluvia pluvente
Il es conversation ripari
Del aquas de martio
Il es le fin del fatiga...
Il es le pede, il es le solo
Il es le marcha stratal
Avetto in le mano
Petra ex funda...
Il es un ave in le celo
Il es un ave in le solo
Il es un rivo, il es un fonte
Il es un pecia de pan...
Il es le fundo del puteo
Il es le fin del cammino
In le visage un disgusto
Il es un pauco solette...
Il es un spino, il es un clavo
Il es un puncta, il es un puncto
Il es un stilla stillante
Il es un nota, il es un noto...
Il es un pisce, il es un gesto
Il es un prata brillante
Il es le luce del matino
Il es le bricca arrivante...
Il es le ligno, il es le die
Il es le fin del deviation stratal
Il es le caraffa de brandy de canna sucral

[le texto non es ancora complete]

***

PS: Si tu vole audir le chansons in lingua portugese, clicca sur: Parterres (Canteiros), Hora del Prandio (Hora do Almoço) e Aquas de Martio (Águas de Março); martio es le mense quando le pluvias da signal del fin del verano in Brasil, de isto parla le chanson, que ha multe referentias cultural typic de Brasil. 

11.11.11

Morte e Vita Severin

ILLE ASSISTE AL INTERRAMENTO DE UN
LABORATOR RURAL E AUDI LO QUE  
DICE RE LE MORTO LE AMICOS QUE LE 
PORTA AL CEMETERIO  


  —  Iste fossa in lo que tu sta,
per palmas mesurate,
es le quota minor
que tu ha acqueste in le vita.

— illo es de bon grandor,
ni large ni profunde,
es le parte que a te se face
in iste latifundio.

— Illo non es fossa grande.
es fossa mesurate,
es le terra que tu voleva
vider dividite.

— es un fossa grande
a tu poc defuncto,
ma tu va star plus late
quam tu ha state in le mundo.

— es un fossa grande
a tu defuncto exigue,
quanquam plus que in le mundo
tu te va sentir large.

— es un fossa grande
a tu carne poc,
ma al terra donate
on non aperi le bucca.

— Tu va viver, e por sempre
in le terra que ci tu loca:
e tu va haber in fin tu plantation.

— Ibi tu va remaner por sempre,
libere ab le sol e ab le pluvia,
prolificante tu formicas Atta.

— Ora tu va laborar
sol por te, non in apportionamento,
como antea in terra alien.

— Tu va laborar un terra
del que, ultra domino,
tu va esser plantator e tractor.

— Laborante in iste terra,
tu sol toto interprende:
tu va esser semine, composto, recolta.

— Tu va laborar in un terra
que alsi te alberga e te vesti:
quanquam per le denim del Nord-Est.

— Il va esser ex terra
tu ultime camisa:
illo te vesti, como nunquam in le vita.

— Il va esser ex terra
e tu melior camisa:
illo te vesti e nemo lo invidia.

— Tu va haber ex terra
complete ora tu habito:
e per le prime vice, calceato.

— Quia tu es homine,
le terra te va dar cappello:
si tu esserea femina, chal o velo.

— Tue roba le melior
va esser ex terra e non ex panno:
on non lo lacera ni on lo sarci.

— Tue roba le melior
e illo te va remaner ben involvite:
como roba que on face per demanda.

— Iste solo per te es ben cognite
(illo bibeva tu sudor vendite).

— Iste solo per te es ben cognite
(ille bibeva le juvene antique)

— Iste solo per te es ben cognite
(illo bibeva tu fortia de marito).

— Per iste solo tu es ben cognite
(a causa de parentes e amicos).

— Per iste solo tu es ben cognite
(illo vive con tu femina, tu filios)

— Per iste solo tu es ben cognite
(illo te spera ab quando tu esseva neonato).
 
— Tu non plus ha fortia con te:
lassa te seminar in position late.

— Tu ja non porta semine vive:
tu corpore es le ipse manioc.

— Tu non porta le planton del canna:
tu es le planton, e non del specie Cayenne.

— Tu non porta semine in le mano:
tu es ora le ipse grano.

— Tu ja non ha fortia in le gamba:
lassa te seminar in le seminal fossetta.

— Tu ja non ha fortia in le mano:
lassa te seminar in le parterre disaquator.

— Intra le hamaca veniva nil,
sol tu spica disgranate.


— Intra le hamaca veniva toto,
sol tu spica in medulla.

— Intra le hamaca cosa nauseante,
sol le spica sin dentes.

— Intra le hamaca cosa poc,
tu vita que nasceva sin rhyzoma.

— In le dextere mano un rosario,
mais nigre e resiccate.

— In le dextere mano sol
le rosario, semine sic.

— In le dextere mano, ex cinere,
le rosario, semine infecunde,

— In le dextere mano le rosario,
semine inerte e sin silva.

— Disvestite tu veniva ad in le feretro,
disvestite alsi on interra le grano.

— Ab tanto te disvestiva le privation
que illo escapava ex tu pecto in le vento fresc.

— Tante cosa tu disvestiva in vita
que fugeva ab tu pecto le brisa.

— E ora, se aperi le solo e te alberga,
copertura de lecto que tu non habeva in vita.

— Se aperi le solo e te claude,
dante a te ora lecto e copertura.

— Se aperi le solo e te involve,
como femina con la qui on dormi.

João Cabral de Melo Neto, (1920-1999), poeta brasilian.

***

Nota 1: Le poema tracta del situation del personas que vive(va) in le region Nord-Est de Brasil, usque hodie le plus povre del pais, ma qui ora ha obtenite alcun meliorationes in su situation socio-economic. Illo monstra le situation del "retirantes", i. e., personas que exiva de su localitates pro cercar un vita melior in altere regiones del mesme region ubi illes viveva o in le regiones plus ric del pais, principalmente le Sud-Est. In le poema, Severino, un nomine tro commun in celle region, servi como personification de tote le personas in le mesme situation, illos es tote Severinos, que vive un vita Severin, o sia, un massa amorphic de personas negligentiate in lor existentia. Iste passage del poema describe le morte de un laborator rural, plus un Severino, e su interramento, vidite per le Severino que iva ex le regiones aride e va a cammino de un vita plus bon in le litoral del stato Pernambuco, ubi le poema ha loco.

Nota 2: Si tu pote leger le lingua portugese, ci tu va trovar le version original del poema: 
Morte e Vida Severina


Nota 3: Si tu vole vider le version de animation graphic del poema, clicca ci o ci.



Nota 4: Si tu vole audir le belle version plen de fortia cantate per le actor e cantor Tânia Alves, tu pote clicar ci, ci o ci. Le poema se rendeva musica per le version facte per le cantor Chico Buarque, ben cognite in Brasil.

8.11.11

In Creta, con le Minotauro

I

Nascite in Portugal, ex parentes portugese,
e patre de brasilianos in Brasil,
io va esser nord-american quando illac io va star.
Io va colectionar nationalitates como on disvesti camisas,
como on los usa e los jecta foras, con tote le respecto
necessari al roba que on vesti e que ha prestate servitio.
Io es io ipse e mi patria. Le patria re le qual io scribe es le lingua in le qual per hasardo
[de generationes io nasceva.
E lo de qual io face e de lo qual io vive es iste

rabia que io ha del poc humanitate in iste mundo
quando io non crede in altere, e sol altere velle vole que
iste ipse velle esse. Ma, si unquam io me oblida re toto,
io spera inveterar
bibente caffe in Creta
com le  Minotauro,
sub le adocular de deos sin vergonia.

II

Le Minotauro comprender me va.
Illo ha cornos, como le sagios e le inimicos del vita.
Illo es medietate bove e medietate homine, como tote le homines.
Ille violava e devorava virgines, como tote le bestias.
Filio de Pasifaë, illo ha essite fratre de un verso de Racine,
que Valéry, le cretino, considerava un del plus belle del "langue".
Fratre anque de Ariadne, on le involveva in un glomere de filos  re le qual illo non se importava.
Teseu, le heroe, e como tote le grecos heroic, un filio de puta,
rideva juxta su respectabile muso.
Le Minotauro comprender me va, bibera caffe con me, durante que
le Sol serenemente descende sur le mar, e le umbras,
plen de nymphas e de ephebos sin empleo,
se va acumular dulcissime in le tassas,
como le sucro que nos va miscer con le digito immunde per scrutar le origenes del [vita.

III

Il es ibi que io vole retrovar me de haber lassate
le vita per le mundo in pecias repartite, como diceva
ille povere creatura que le Minotauro non ha legite, proque,
como tote le gente, illo non sape le lingua portugese.
Anque io non sape le greco, de accordo con le plus secur informationes.
Nos va conversar in Volapük, quia
necun de nos lo sape. Le Minotauro
non parlava le greco, illo non era greco, illo viveva antea le Grecia,
antea tote iste docte merda que nos coperi il ha seculos,
cagate per nostre sclavos, o per nos quando nos es
le sclavos del alteres. Durante le caffe,
nos va dicer le un le altere le tristessas nostre.

IV

Con patrias on eme nos e vende nos, in le manco
de patrias que se vende suficientemente dispendiose pro haber vergonia
de non appartener ad illos. Nec io, ni le Minotauro,
va haber alcun patria. Apena le caffe,
aromatic e ben forte, non ex Arabia o ex Brasil,
de Fedecam, o ex Angola, o loco necun. Ma caffe
intertanto e que io, com filial teneressa,
va vider fluer ab le mento de bove
usque al geniculos de homine que illo non sape
de qui los ha illo heredate, si del patre, si del matre,
le cornos retorte que orna su
nobile fronte anterior ad Athena, e, qui lo sape,
a Palestina, e altere locos touristic,
immensemente patriotic.

V

In Creta, con le Minotauro,
sin versos e sin vita,

sin patrias e sin spirito,
sin nil, ni nemo,
quam le digito immunde,
io va biber ya in pace mi caffe.

5 de julio, 1965

Jorge de Sena, poeta portugese, (1919 - 1978).

7.11.11

Via

Iste via ubi io vive, inter duo curvas del cammino,
Interessa plus quam un urban via principal.
In le citates tote le personas se pare.
Totes es equal. Tote le humanos es tote le gente.
Ci, no: on senti ben que cata uno porta su anima.
Cata creatura es unic.
Mesmo le canes.
Iste canes del areas rural se pare a homines de administration:
Illos ambula semper preocupate.
E quante gente veni e vade!
E toto ha celle character impressive que me face meditar:
Interramento a pede o le parve carro de lacte trahite per un capretto
astute.
Ni manca le murmure del aqua, pro suggerer, per le voce del symbolos,
Que le vita passa!, que le vita passa!
E que le juvenilitate va finir.

Manuel Bandeira, poeta brasilian, (1886 - 1968).

6.11.11

Io me va ora a Pasargada

Io me va ora a Pasargada
Ibi io es amico del rege
Ibi io ha le feminas que io vole
In le lecto que io va seliger

Io me va ora a Pasargada
Io me va ora a Pasargada
Ci io non es felice
Ibi le existentia es un aventura
Per tal maniera inconsequente
Que Juana, le Folle de Hispania
Regina e false demente
Succede in esser lontan parente
Del fillia affin que io nunquam habeva

E quanto io va facer gymnastic
Io va bicyclar
Io va montar ad asino fer
Io va ascender in palo-de-Cocagne
Io va haber banios in le mar!
E quando io va star lasse
Io me cuba in le ripa del rivo
Io manda appellar le mãe-d'água
Por dicer a me historiettas
Les que in le tempore de io puero
Rosa veniva por me dicer
Io me va ora a Pasargada

In Pasargada il ha toto
Illo es altere civilisation
Il ha un processo secur
Pro impedir le conception
Il ha telephono automatic
Il ha alcaloide a voluntate
Il ha prostitutas belle
Pro nos las coquettar

E quando io va star tro triste
Ma triste de non haber solution
Quando in le nocte in me surger
Voluntate de me occider
— Ibi io es amico del rege —
Io va haber le femina que io vole
In le lecto que io va seliger
io me va ora a Pasargada.

Manuel Bandeira, poeta brasilian, (1886 - 1968).

[Sia juvene]

Sia juvene,
Juvene, solmente.

Non face litteratura
Ni te vesti le melancholic aspecto
De qui sape
E se prona
In le abyssos
De iste pauper' humanitate
Si vil e si disgratiate!

Sia natural como le rosas
Que rumpeva illac ex le parterres del jardin,
— E sia juvene!,
Ma non vol' esser plus nil
Quando tu sta apud me.

 António Botto, poeta portuguese, (1897-1959).

Parasitos

RELIGION, FOCO DE PARASITOS

Iste poema esseva traducite durante le electiones presidential del anno 2010 in Brasil, in le qual un del themas plus enoiose ha essite le pseudo-moralistic exploitation del aborto per le candidatos, sub pression del conservatorismo catholic e evangelic pentecostal, le duo plus retrograde manifestationes religiose in le pais.

PARASITOS

In le medio de un feria, un pauco de alcun buffones
camminava monstrante, super un asino
un aborto* infelice, sin manos, sin pedes, sin brachios,
aborto que a illes dava un grande rendimento.

Le macre histriones, hypocrita, impudic,
exploitava assi le flor del sentimento,
e le monstro aperiva multemente le grande oculos matate,
alcun oculos sin calor e sin intendimento.

E tote le gente ha date almosna a tal tsiganos:
Ha date almosna anque le mendicos quasi nude.
E io, in vider iste quadro, apostolos roman,

io memorava re vos, funambulos del cruce,
que cammina per le universo, il ha mil e alcun annos**,
exhibinte, exploitante le corpore de Jesus***.

*In le loco del parola "aborto" on intenderea "aberration".
**Actualisante on dicerea "il ha duo mil e alcun annos".
***Interessante, quia Jesus sembla esser un prostituta, uno que exhibe e ha le corpore exploitate.

Autor: Guerra Junqueiro, poeta (inter altere functiones) portugese, (1850-1923).

2.9.10

Designo

DESIGNO

Io ha essite brunetta e magrette como qualcunque polynesian,
e io mangiava papaya, e io reguardava le flor del guayava.
E le lacrimas me spiava, inter le briccas e le plantas scandente,
e le telas de aranea in le arbores mie se contexeva

Isto esseva un loco de sol e nubes blanc,
ubi le pipiones, in le vespera, singultava tro nostalgic...
Le echo, facetiose, de petra, iva saltante,
inter vaste arbores de mango que pluveva rosse horas.

Le pavones camminava tan natural per mi cammino,
e le columbas tan felice se alimentava sur le scalas,
que il esseva innecesari crescer, pensar, scriber poemas,
pois que le vita complete e belle e tenere illac jam esseva.

Como le pluvia cadeva ab le nubes, perfumose!
E le papagai como illo restava somnolente!
Le horologio esseva festa de auro; e le cattos enigmatic
claudeva le oculos, quando illos voleva chassar le tempore.

Veniva vespertiliones, in le nocte, piccar le sapotacea matur,
e le grande canes latrava como in le noctes del Imperio.
Phalenas, jasmines, caladiuns, lampyrides
rusticava in le jardines sussurante e eterne.

E mi ava cantava e sueva.
Illa cantava chansons del mar e de boschettos, in lingua antique.
E io sempre credeva que il habeva musica in su digitos
e parolas de amor in mi roba, scripte.

Mi vita comencia in un horto colorate,
tra ubi le noctes esseva solmente de luce lunar e stellas.
Porta me ad ubi vos va voler! – io ha apprendite con le primaveras
lassar me falcar e volver a esser sempre integre.

Cecília Meireles, poetessa brasilian, (1901-1964).

A donna Bárbara Heliodora

Alvarenga Peixoto

(A Bárbara Heliodora, su sponsa, inviate
ex le carcere del Ilha das Cobras)

Bárbara belle,
Del nord stella,
Que le destino mie
Sape tu guidar,
Ab te absente,
Triste, solmente
Le horas io passa
In suspirar.

Trans inter le montes
De inculte silvas,
Il me fatiga le vision
In te cercar;
Intertanto io non vide
Plus quam le desiro
Sin sperantia
In te trovar.

Io ben volerea
Le nocte e le die
Sempre con te
Poter passar;
Ma orgoliose
Sorte invidiose
Ab iste fortuna
Me vole privar.

Tu, inter le bracios,
Tenere imbraciamentos
Del filia amate
Pote fruer;
Priva me le stella
Ab te e ab illa,
Cerca illo duo manieras
Por me occider!

Alvarenga Peixoto (Inácio José Alvarenga Peixoto), poeta brasilian (1744–1793)


PS: Le poeta esseva un del inconfidentes, id es, un del membros del "Inconfidência Mineira". Ille habeva como punition per le corona portugese le exilio in Africa.