X e W
Xisto esseva le carioca* le plus fede que on jam videva.
Ille non habeva defectos physic, non le deformava grande deformitates ni protuberantias: ille esseva naturalmente fede, de un feditate legitime, que esseva resultato infelice de tote le partes del corpore, e non de qualcunque incidentes o particularitates.
Ille habeva le oculos multe foras del orbitas, le naso platte, le capillos typo “spita-guayava”, le bucca aperte usque ad le aures, que esseva enorme.
Quando ille aperiva le mandibulas pro parlar, ille monstrava le gingivas in los que se incrustava alcun fragmentos nigre del dentation de olim.
Ille se vestiva mal. Il non habeva vestimentos que remaneva ben sur su corpore, -- e ille non ambulava sin oscillar ridiculemente le hancas discardinate.
Le feminas belle fugiva ab ille como le diabolo ab le cruce, e illo esseva lo que plus le faceva disconsolate. Illas fede, menate non pro amor, ma pro un sorta de solidaritate, non le repelleva; ma le povre Xisto non las poteva supportar. Ille esseva fede, nimis fede, ma ille habeva le sentimento del bello, e soniava re feminas dive, exceptionalmente attractive.
Opposite a su casa resideva un vidua con trenta annos de etate, bellissime, re la que on diceva cosas mal. In le vicinitate il habeva los qui affirmava que illa suffreva le mesme maladia de Messalina e Catarina II ; ma illo ben poterea esser un calumnia.
Xisto, povretto, adorava in silentio le charmante vicina, sin que tan disgratiose reputation portava preoccupationes a su sentimentos. Ille non poteva vider la apud le fenestra, sin sentir in se, fremitos de amor; ille, se considerava, intertanto, como Ruy Blas, insignificante lumbrico passionate a un stella, e ille non osava dicer ni a se mesme que ille la amava.
On imagina qual sensation, qual surprisa, quando un matino, arrivante al fenestra e reguardante la vidua, Xisto esseva recipite con un surriso ineffabile.
Ille anque surrideva, contrahente le labios pro non monstrar le dentes e le gingivas, e iste effortio muscular produceva un grimasse horribile.
Le vidua non se monstrava horrificate. Illa se alontanava ab le fenestra e, remanente in le medio del camera, in le maniera que illa poteva esser vidite solmente ab su vicino, monstrava le un papiro que illa habeva in le mano.
Ille, stupefacte, exiva ab juxta le fenestra, e colpava le pecto, demandante, per mimica, si esseva pro ille mesme le billet. Le vidua respondeva assertivemente, e, reveniente al fenestra, illa faceva con le papiro un glomere, e lo jectava al strata, habente le precaution re, per un motion del oculos, recommendar al Xisto que ille collige lo.
Le juvene descendeva sur le strata, reguardava al tote angulos, e appurante que nemine le videva, colligeva le glomere, reveniva al casa, e legeva avidemente le subsequente:
“Hodie, medienocte, io te spera in mi casa. Le porta essera a pena se appoiante. Habe le major vigilantia pro que nemine te videra entrar.”
Lo que durante celle die se passava in le anima e in le cerebro de Xisto, esserea utilisabile pro un longe capitulo de romance.
Le povre creatura se perdeva inter suppositiones e conjecturas, sin creder que illo se refereva a un aventura de amor. Intertanto, ille se habeva rasate, secava le capillos, se dava un banio perfumate, poneva vestimentos nove, e expectava, febricitante, le medienocte, contante le minutos, que a ille semblava seculos.
Quando, in le prime carrillon del medienocte, ille pulsava le porta e entrava al corridor al vidua, illa, que le expectava, a ille diceva per medie voce:
-- Entra a mi camera... lentemente pro non eveliar le domesticos.
Ille obediva tremule e anhelante.
-- On heri me ha dicite que vos appela vos Xisto; an ver?
-- Si, seniora.
-- Esque per X vos scribe vostre nomine?
-- Certemente.
-- Bon.
In le matino sequente, Xisto aperiva le fenestra con le sperantia de vider su amante, ma ni in celle die, ni in le immediate, illa a ille dava un reguardo.
Al fin, post un tote septimana, ille succedeva vider la; ma le vidua le reguardava con indifferentia, como si illa non le cognoscerea; illa non mesmo le complimentava.
Le misero remaneva attristate, e multe convincite re, sin saper como, ille haberea susceptibilisate le vidua; intertanto, ille non habeva desiros ardente ni nostalgias, pro que de celle rendez-vous a ille habeva remanite un impression troppo displacente, e le vicina habeva perdite considerabilemente in le stima sue. Ille habeva essite non con un femina, ma con un automato, pupa mechanic, tan frigide, tan inconsciente illa a ille semblava esser.
Le visibile repugnantia per lo que illa eludeva ab un basio in le momento del adeo e le insistentia per lo que illa le peteva que ille vaderea, depost un rendez-vous que non habeva durate plus quam dece-cinque minutos, abatteva cinquanta ex percentage de su enthusiasmo.
E nunquam plus Xisto habeva un rendez-vous solo con celle femina, celle sphinge, que habeva essite sue, completemente sue durante un quatresime parte de un hora!
Un anno postea, ille va haber le explication re toto, e qui lo habeva date a ille esseva Wladimir, su amico intime e collega de officio public, que a ille describeva le sequente :
Essente io in un tram del quartiero Botafogo, sedite apud un dama ignote, illa, audiente pronunciar mi nomine ab un amico que descendeva del tram, immediatemente me ha demandate :
-- Esque vos appela vos Wladimir ?
-- Si, seniora.
-- Esque vos scribe vostre nomine per W ?
-- Sic.
-- Illo es un belle nomine !
-- An vos lo pensa ?
-- Illo conjunge multe ben al persona vostre.
-- Gentilessa vostre.
--Esque vos es celibe?
-- Si, seniora.
-- An vos acceptarea un tassa de the in nostre casa ?
-- Con multissime voluntate.
-- Si sic es le evento, io le expecta hodie in le medienocte.
E illa habeva dicite ubi illa reside.
Io percipeva tum que illo se refereva a tu automato.
Io la faceva vider que in le medienocte esserea un hora multe extravagante pro biber the in casa de un seniora, al que illa respondeva per un deliciose surriso:
-- Tunc, vos va biber altere cosa.
Io ha essite punctual.
Se iterava le mesme scena que a tu ha occurite, assi equalmente como tu me lo ha describite. Ma ante su automatismo, io non habeva le passivitate tue: io me revoltava, me fingeva esser vermente irate, e la menaciava con un scandalo inaudite, in celle hora, si illa non me explicarea le motivo pro que illa te habeva proportionate un rendez-vous, e altere a me, sin amar nos, sin non mesmo cognoscer nos. Le explication esseva difficile, ma io lo extraheva ex illa!
-- E tunc ? – demandava Xisto, monstrante le gingivas. –Que cosa te ha dicite le cynica?
-- Illa non es cynic, es folle.
-- An ver?
-- Sic, illo es un affaire pathologic. Imagina tu que illa habeva organisate un indice alphabetic de tote su amantes, e illa esseva aflicte quia la mancava le X e le W. Le X esseva tu; le W esseva io!
-- Que cosa!
-- Ancora la manca le K e le Y, ma io crede que illa non les va obtener, a minus que illa va utilisar le paises estranier.**
-- Sol sic io poterea... con iste face que io ha...
-- Illa habeva trovate in te le X que illa cercava. Si tu esserea un monstro, illo esserea le mesme cosa. Vide tu a ubi pote conducer le mania de collectar!
*Carioca es le denomination del habitantes del citate Rio de Janeiro.
**Officialmente il non ha celle litteras in le alphabeto del lingua portuguese, ma il ha, vero, in Brasil, nomines, ab origine alien, que face uso de celle litteras. Le W anque es estranier in le alphabeto.
Artur Azevedo [Artur Nabantino Gonçalves de Azevedo], scriptor brasilian, (1855-1908)